Alteracions en el gust i l'olor de l'aigua

Fruit de que la nova aportació d'aigua té majoritàriament un origen superficial (és aigua de la Sèquia de Manresa) ens hem trobat que, aquests dies, l'aigua que consumim els i les artesenques té una olor i un gust característic, com a terrós o a terra humida. Això s’ha produït perquè la “nova aigua” que ara consumim no és tan estable pel que fa al gust i l’olor com l’aigua subterrània que s’extreu del pou del Colomer.Així, quan augmenten les hores d’insolació (sobretot a la primavera) a l’aigua superficial s’hi produeixen processos d’eutrofització i proliferen algues que generen un producte anomenat geosmina. Aquesta substancia no té cap mena de risc sanitari (de fet, la normativa no estableix un valor màxim a l’aigua de consum humà) i és la que fa que l’aigua tingui una olor a terra mullada que es fa més evident quan s’escalfa, per exemple a l’hora de dutxar-nos, degut a la seva volatibilitat.Així que, tot i aquesta variació organolèptica (respecte al gust i l'olfacte), l'aigua que ara gaudim és qualitativament molt més bona i suposa una garantia del subministrament, que en èpoques de sequera era un risc per al municipi.