Control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor dels edificis municipals

La qualitat de l'aigua es controla en cadascuna de les etapes del subministrament: captació, procés de potabilització i distribució fins als consumidors finals. Els agents que intervenen en aquest procés tenen diferents responsabilitats de gestió i control:- L'autocontrol el fa l'entitat gestora o el responsable d'abastament- L'autoritat sanitària s'encarrega de la vigilància sanitària- L'ajuntament ha de vetllar perquè l'aigua que se subministra en el seu àmbit territorial sigui apta per al consum. En el cas d’Artés, SOREA és l'entitat gestora. Aquesta companyia és la responsable de servir l'aigua apta pel consum en el punt de lliurament o la clau de pas general de la connexió al servei del consumidor.A partir del punt de lliurament, la responsabilitat de la instal·lació interior recau en la propietat de l'edifici (sigui individual, en el cas dels domicilis unifamiliars, o en la Comunitat de Propietaris) o en el titular de les activitats públiques i comercials. El control d'aixetaEl Reial decret 140/2003 estableix que l'ens local és responsable que es realitzin controls de qualitat de l’aigua en les aixetes utilitzades pels consumidors.Els punts on es prenen les mostres han de ser representatius de cadascuna de les zones de subministrament del terme municipal i s’han d’escollir entre els establiments públics o privats i els domicilis particulars. Es consideren prioritaris els edificis construïts abans de 1980.El control d'aixeta inclou els següents paràmetres:- Paràmetres indicadors de qualitat / de potabilitat bàsica : olor, sabor, terbolesa, color, conductivitat, pH, amoni, Escherichia coli, bacteris coliformes.- Paràmetres relacionats amb el tractament de desinfecció: clor lliure residual i combinat in situ (si s’utilitza el clor o derivats com a desinfectant).- Paràmetres relacionats amb els materials de la instal·lació interior: coure, crom, níquel, ferro, plom o qualsevol altre paràmetre, si se sospita que la instal·lació interior té aquest tipus de material.- Altres paràmetres relacionats amb el mal manteniment de la instal·lació interior que puguin representar un risc per a la salut. El nombre mínim de controls anuals que s'ha de fer en cadascuna de les zones de subministrament està relacionat amb la població que s'abasteix:Més de 5.000 habitants: 6 mostres més 2 mostres per cada 5.000 habitants o fraccióLes mostres es prenen en edificis públics (centres administratius, educatius, esportius i llocs d'alta concurrència), amb preferència als construïts abans de 1980. Els edificis seleccionats per aquest control han estat 8; l’Ajuntament, el Camp de futbol, el Centre Assistència Primària (CAP), Escola Bressol Moixaines, Escola Dr Ferrer, IES Miquel Bosch i Jover, Pavelló d’esports i Complex Cultural de Cal Sitjes.Respecte a les propietats organolèptiques i físico-químiques de l’aigua, cep dels resultats fa sospitar en una pèrdua general en la qualitat de l’aigua.Respecte a la qualitat microbiològica de l’aigua, els resultats són negatius en tots els casos i per tant no se’ns recomana cap acció correctoraPel que fa al clor, només sobrepassen els valors límits establerts pel RD 140/2003 l’IES Miquel Bosch i Jover, el Centre Assistència Primària (CAP) i l’ Escola Bressol Moixaines. L’escola bressol i l’IES ja tenen instal·lat un descalcificador i, en el cas del CAP, disposen in sistema d’osmosi inversa, provocant ambdós casos la desaparició del clor a l’aigua.Alguns edificis superen els valors límits d’alguns metalls pesants (ferro, níquel, crom i coure i plom) quan s’han realitzat mesures de “primera extracció” (sense deixar córrer l’aigua), però totes les mesures de les “aigües renovades” (deixant córrer l’aigua un moment per a no consumir l’aigua estancada al sistema) han estat satisfactòries i compleixen el RD 140/2003.L’única recomanació és deixar córrer l’agua una mica abans del consum humà.